dilluns, 12 d’agost del 2013

Retrobant London




Tenia ganes de tornar  a  veure saltironar els esquirols de  Regents Park, imatge inexistent als nostres parcs on no es donen aquestes escenes de confiança avançada entre aquests acrobàtics rosegadors i els humans. De fet no va costar gaire trobar-ne el primer que amb quatre saltirons, es va acostar a una iaia que acompanyada amb la seva neta, ràpidament li van donar el primer tros de pa, que l'animal va començar a rosegar amb elegància, davant els ulls envegetes d'ànecs, oques,  coloms i demés plumífers veïns. 
 Regent´s Park (Londres)

 Regent´s Canal

 London Zoo







Tampoc no em vaig poder estar de passar a saludar les mòmies egípcies del British Museum i els ferotges murals asiris que continuen donant testimoni d'un  grandiós passat,  impertèrrits als milers de visitants que abans de d'admirar-los, com un eixam, cobrien la vitrina de la Pedra de Rosetta. A banda de les visites de cortesia, vaig quedar bocabadat pel Gran Atri de vidre i acer que encara no havía tingut ocasió de veure.

    
                                   British Museum



Només t'adones de lo gran que arriba a ser la ciutat quan la trepitges durant uns quants dies. Carrers i més carrers trufats de parcs de totes mides , des dels més grans i ampulosos fins els més propers i utilitaris on els londinencs sempre troben l'ocasió per seure a la gespa, xerrant en  petits grups, al voltant d'unes ampolles i alguna coseta per picar. 





















Milers de carrers, sinuosos i no us penseu que siguin gaire amples, on qui mana és el tràfic continu de busos i taxis, amanit amb una bona colla de ciclistes que sovint, com a mòvil marabunta, posen a prova dins del carril bus la bona vista, els reflexes i l'habilitat dels conductors del transport públic.









Aquesta vegada per desplaçar-nos hem anteposat clarament la versatilitat del bus davant del metro, a banda que és molt més barat, menys angoixant que el diminut Tube i permet una gran visiblitat de la ciutat des del seu 2on. pis. Són vehicles més aviat curts de llargada que els permeten fer girs molt marcats en la densa teranyina londinenca. A més posa a prova el bon equil.libri del viatger que es fa un fart de grimpar escales amunt i avall entre els  2 nivells.   




Un parell de dies els vam dedicar a explorar ciutats properes en tren. Encara que el transport a Anglaterra no és precisament barat, vam experimentar amb bon resultat les ofertes de compra anticipada d'abonaments de tren per turistes estrangers. El primer dia vam optar per anar fins la ciutat balneari de Bath, tornant després via Salisbury i així visitar la seva catedral abans de reemprendre el camí de la capital.



Bath





                                                             Banys Romans de Bath Spa


La segona ruta va ser només de tarda, des de Saint Pancras, apropant-nos a Canterbury en un tren d'Alta Velocitat que aprofita part del traçat internacional que després creua el Canal de la Mànega.

 Saint Pancras Station

 Canterbury








I és que de fet en aquests paisos d'horaris diferents dels nostres, les tardes es fan "curtes"  pel que fa a la possibilitat de visitar llocs, quasi tot tanca abans de les  17h. i t'has d'espavilar, des de ben d'hora, per no anar amb l'horari "canviat". Després sempre pots dedicar-te a passejar o anar a veure algun espectacle.




Per tan millor visitar el Reial Jardí Botànic de Kew de bon matí i amb les forces encara íntegres. Està allunyat del centre però val la pena el passeig. Una orgia d'hivernacles victorians i també de moderns que estan completats fins a les 120 ha. amb espais exteriors que donen cabuda a milers d'espècies vegetals dels cinc continents.