Crec que és un debat que va força lligat al de les improductives jornades laborals existents a l'Estat Espanyol i aquest tema més global també està discutint-se els últims mesos amb insistència: com a societat que durant molts decennis va estar segregada del que es feia als països del seu voltant, té pendent una sèrie de decisions per reconduir allò que en el seu moment va perdre el Nord. Per tant, justificar que no es produeixi un debat sobre l'horari escolar és com posar fronteres al camp.
Quin és el factor distintiu en el cas espanyol? Possiblement que el "costum" ens ha fet ben insensibles a discriminar la bestiesa que implica perllongar moltes jornades laborals fins les 20 o 21 h. amb un llarguíssim "descans" de 3 o 4 hores entremig. No se si som prou conscients que aquí les nostres botigues obren per les tardes quan tots els nostres països veïns estan a punt de tancar-les i anar cap a casa a fer vida de família, a culturitzar-se o, simplement, a gaudir del seu temps lliure. Sembla del tot evidenciat que la productivitat de les nostres empreses , malgrat l'allargament de l'horari, és més baix que altres paísos amb horaris compactats.
Ara bé existeixen grans resistències als canvis quan és l'horari escolar el que es posa en qüestió. Com si tenir als nens quasi 3 hores al migdia a les escoles per fer un dinar que en 30 o 40 minuts es pot fer, sigui el maximum de la funcionalitat i intentar reempendre després les classes, amb nens super esverats durant 1,5 hores, sigui el non plus ultra de la pedagogia.
No ens enganyem, cal alliberar hores improductives dels horaris laborals per dedicar-los a cuidar i atendre més els nostres fills quan són petits: no només és l'escola la que ensenya. Cal redreçar el punt del vista de moltes famílies que no han estat prou conscients del seu paper educador: els pares donen pautes, marquen fronteres , donen bon exemple , renyen quan cal , feliciten sempre que poden, aconsellen a qui vulgui escoltar i estiment per a sobre de tot.
El paper educador formal del mestre i de l'escola necessita prou estona de tasca educativa global complementària a casa, amb els pares. A Espanya, a Catalunya com a societat, hem de recuperar el paper educador de la família i per fer-ho cal donar-los un temps suficient, cal que els seus membres estiguin interactuant més estona junts diàriament. Al cap i a la fí la decisió de tenir un fill és una decisió lliure del progenitor, plena d'alegries però també amb abundants obligacions, moltes d'elles indelegables.
Els pares han de plegar abans de la feina, si tenen la sort de tenir-ne una, i els nens han de tenir una jornada escolar menys esgotadora: molts empalmen a les 17 hores amb un munt d'activitats extra-escolars diàriament. Molts nens arriben a casa amb el temps just de banyar-se, sopar i anar a dormir , en aquest punt els nostres nostrats i exemplaritzats pares i mestres finlandesos s'estirarien dels cabells si ens veiessin per un foradet.
Però el que més m'emprenya és el pretés "argument" que els canvis de la jornada escolar , es debat la fórmula de la jornada compactada, afectarien a les famílies socialment més necessitades. En aquest punt alguns opinadors contraris als canvis reaccionen airadament esquinçant-se les vestidures per una disposició diferent del temps escolar però sembla que no hagin estat tan vivament afectats per les reduccions del nombre de mestres, o per la desaparició dels programes d'innovació educativa, o per la reducció de serveis d'especialistes als nens d'educació especial, o per la no cobertura de les baixes dels tutors fins l'onzé dia lectiu, o per limitacions del transport escolar, o per la insuficiència de les beques de menjador en aquest temps de crisi econòmica aguda o pel desamparament global de les administracions vers les famílies colpejades per problemes socials.
Tot suma per millorar els resultats dels nostres escolars i no podem amagar el cap sota l'ala: cal major inversió dels governs, horaris més adients, centres millor equipats, mestres continuament formats, pares més dedicats, menys canvis legislatius i major reconeixement social de la educació i investigació com a motor imprescindible per aconseguir societats més justes i solidàries
