Després de la vergonya de veure que al meu poble l'Equip de Govern CiU-PP- GpC votava en contra de la moció estàndard de recolzament a l'Any de les Cooperatives, la mateixa que s'està aprovant a tots els pobles i ciutats de la nostra catalana terra, aquesta vergonya aliena es transforma en cabreig al veure que avui a la web municipal , de manera ridícula s'inventen la realitat a la seva mida, quan fins i tot les càmeres de TV Cardedeu han deixat gravada per la posteritat la maldestra manera de fer dels rancis i imprevisibles mandataris locals...
"L'Ajuntament dóna suport al cooperativisme"
Bé, però dit l'anterior més val passar pàgina de les humanes ruindats i recordar a grans persones que hem tingut la sort de conèixer encara que la coincidència, per la diferència d'edat, fos fugissera en els temps. Ja que parlem de cooperativisme a Catalunya cal reverenciar la figura d'Albert Pérez Baró, veí meu durant molts anys del barri de Montbau, a Barcelona, que va rebre la Creu de Sant Jordi al 1982, en públic reconeixement a la seva tasca social. La Biblioteca Popular municipal d'aquell barri porta, des de la seva fundació, el nom del vell militant Cenetista.
Us adjunto les paraules que li va dedicar en Josep Puig i Pla amb motiu del seu centenari
( Barcelona1902-1989):
" Les cooperatives van néixer com una forma de defensa dels treballadors en front del capitalisme, al costat de les societats obreres convertides aviat en sindicats i mutualitats. La cooperativa de consum es veia com un instrument per obtenir a uns preus més assequibles els productes necessaris per viure. O dit d´altra manera, que no es generés un guany per a uns particulars, sinó que el diner equivalent a aquest guany tornés al consumidor per mitjà del retorn cooperatiu, formació en la cooperació i altres serveis. Les cooperatives de treball o de producció, al seu torn, servien i serveixen en el fons per al mateix: no hi ha unes persones que s’embutxaquen un diner -que han arriscat i han fet treballar, dic jo- sinó que també retorna als cooperadors, que en aquest cas són treballadors i empresaris de si mateixos. El mòbil no és, doncs, l’afany de lucre sinó el servei.
El cooperativisme a Catalunya
Catalunya és un país on la cooperació i el cooperativisme van arrelar aviat. S’ha entès tradicionalment per cooperació "l’associació a benefici dels propis associats" d’una entitat o ens" i per cooperativisme "la cooperació erigida en sistema d’emancipació social". Si Charles Fourier a França i Robert Owen a Anglaterra a primers del segle XIX ja van preconitzar fórmules que conjuminaven treball, consum i vida en comú, és al 1844 que els anomenats pioners de Rochdale creen les bases filòsofiques més ortodoxes del cooperativisme. Dos anys abans a Barcelona es creava l’Associació General de Teixidors, que combinava les funcions de societat de socors mutus i caixa de resistència, i que com a cooperativa de treball associat és la primera catalana. El 1964 es van fundar La Económica Palafrugellense, de consum, i una altra a Canet de Mar; i La Obrera Mataronense, que és la primera que a la vegada volia ser una cooperativa de treball (en el sector tèxtil), de consum i un barri obrer, on Antoni Gaudí -en la seva etapa juvenil i obrerista- va projectar algunes construccions.
Al Congrés Obrer de Barcelona, l’any següent, hi van assistir 22 societats, vuit de les quals eren cooperatives. De llavors ençà ha plogut molt, i s’han succeït règims polítics de tot ordre i legislacions socials canviants. Si podem conèixer a fons la història del cooperativisme a casa nostra és gràcies, en gran part, a la feina abnegada i constant d’Albert Pérez Baró, sense oblidar la treball de Joan Reventós d´àmbit estatal. El cooperativisme, considerat una tercera via entre capitalisme i socialisme d’estat, era definit per Pérez Baró com a “modalitat de socialisme” i ell mateix es considerava “un socialista sense carnet”.
Pérez Baró i les col·lectivitzacions de 1936
Albert Pérez Baró (Barcelona, 1902-1989) amb estudis de comerç i comptable des dels catorze anys, aviat es va posar en contacte amb el món cooperatiu. Represaliat per la seva activiat sindical –llavors a la CNT- va entrar a treballar com a funcionari de la Generalitat republicana a la Conselleria de Treball, a les ordres de Martí Barrera. Després passà a la d’Economia, on li tocà jugar un paper clau, i allí treballà prop de Ruiz Ponsetí i Serra i Moret (ambdós llavors del PSUC), Andreu Capdevila (de la CNT) i altres. La revolució social conseqüent a la sufocació de l’aixecament militar de 1936 va propiciar la col·lectivització de moltes empreses catalanes, sobretot les grans i mitjanes.
L’acció dels treballadors en alguns casos i l’abandó de les empreses per part dels patrons en d’altres van portar a la propietat col·lectiva i a l’autogestió obrera; és a dir, a la col·lectivització en uns casos i als comitès de control en uns altres, a les empreses que continuaven en mans privades. En conjunt i en definitiva, a l’establiment d’un sistema econòmic a tot el país –coordinat des de la Generalitat- sense precedents enlloc del món. Les relacions entre les empreses i les d’aquestes amb l’Administració van haver de ser regulades en una situació nova. La relació amb la banca, amb les empreses de l´estranger (pel que fa a importació i exportació), en una indústria a més reconvertida per la guerra, es va haver de regir d’acord amb uns altres models. És el que se’n va dir la Nova economia o Nou ordre econòmico-social de la indústria i el comerç de Catalunya, estudiada per Josep M. Bricall en la seva tesi.
El Consell d’Economia, integrat pels sindicats obrers i els partits d’esquerra, va ser la superestructura del sistema. El secretari d’aquest organisme va ser precisament Pérez Baró (sense militància llavors) que, conscient del rol històric que havia representat, només iniciat l’exili a França va començar a deixar constància escrita d’aquella experiència irrepetible (i aquí no es tractava pas de cooperativisme únicament). La redacció la va anar proseguint al cap dels anys i no la va poder publicar fins al 1970. Una segona edició, aquesta de 1986, duia un pròleg de Josep Tarradellas, el conseller d´Economia de la Generalitat que signà el decret de creació del Consell el 1936. El treball de Pérez Baró és esencial per conèixer aquests fets; lluny de l’apologia o de la justificació, aporta una visió minuciosa, molt tècnica, a vegades freda, però que permet fer-se´n una idea molt exacta al cap dels anys.
Reconeixements personals
Albert Pérez Baró va guanyar el 1966 el Premi Rafael Tasis de l’Institut d’Estudis Catalans per un estudi sobre les cooperatives. Va ser membre del Consell de la Cooperació de la Generalitat restaurada. Va rebre un homenatge del Moviment Cooperatiu a Canet de Mar i la Creu de Sant Jordi. La Biblioteca Popular municipal de Montbau porta el seu nom i li va ser concedit el primer Premi Primer de Maig de Memòria Popular per la UGT, el PSC i la JSC. Enguany es commemora el centenari del seu naixement amb diferents actes a Barcelona i a la UCE de Prada de Conflent.
(Josep Puig i Pla és historiador, agraïm la seva gentilesa a l´autor i a la revista Nou Cicle)
Quatre pinzellades sobre Cooperativisme, que he buscat a:
Què és una cooperativa?
Una cooperativa és una empresa amb valors, projecció de futur i basada en les persones. En una cooperativa, els socis i sòcies estableixen relacions igualitàries entre ells i participen de la propietat, la gestió i els resultats en funció de l’activitat aportada.
Definició de l’Aliança Cooperativa Internacional (ACI):
Una cooperativa és una agrupació autònoma de persones que s’han unit de manera voluntària per satisfer les seves necessitats i aspiracions econòmiques, socials i culturals en comú mitjançant una empresa de propietat conjunta i de gestió democràtica.
Els valors de l’empresa cooperativa:
Les cooperatives estan basades en els valors de l’autoajuda, l’autoresponsabilitat, la democràcia, la igualtat, l’equitat i la solidaritat. Alhora, i seguint la tradició dels seus fundadors, els socis cooperatius fan seus els valors de l’honestedat, la transparència, la responsabilitat i la vocació social.
Principis cooperatius
1. Adhesió voluntària i oberta2. Gestió democràtica per part dels socis
3. Participació econòmica dels socis
4. Autonomia i independència
5. Educació, formació i informació
6. Cooperació entre cooperatives
7. Interès per la comunitat
Una mica d'història
La prehistòria cooperativa
Les publicacions utopistes
Els precursors del cooperativisme modern
Durant els segles XVII, XVIII i XIX, un seguit de persones comencen a precisar les característiques del sistema cooperatiu, tant en el camp de les idees, com en l’aplicació pràctica. Entre els més notables d’aquests precursors destaquen:
Peter Cornelius Plockboy, que va publicar el 1659 l’assaig on exposava la seva doctrina.
John Bellers (1654-1725), qui el 1695 exposa els seus plantejament en un treball titulat: “Proposicions per a la creació d’una associació de treball de totes les indústries útils i de l’agricultura”.
El metge William King (1786-1865) i el comerciant Michel Derrion (1802-1850), precursors del cooperativisme de consum.
Phillipe Bauchez (1796-1865) i Louis Blanc (1812-1882), precursors del cooperativisme de producció.
En aquesta fase és necessari destacar de manera especial Robert Owen (1771-1858) i Charles Fourier (1772-1837). Owen, industrial autodidacta, innovador en tècniques i en sistemes socials, va intentar, en plena Revolució Industrial, portar a la pràctica les seves idees organitzant les colònies New Lanark, a Anglaterra i a Indiana (Estats Units). Fourier, escritor prolífic amb concepcions genials i ambicioses, no va aconseguir desenvolupar el “falansteri”, la comunitat on dur a terme els fruits del seu pensament inquiet i profètic. Malgrat la no continuïtat d’ambdues propostes, les seves idees servirien de base per iniciatives posteriors.
La primera experiència cooperativa a Rochdale
En plena Revolució Industrial, la situació de molts treballadors i de les seves famílies era molt precària. A Anglaterra, molts treballadors i treballadores no sempre rebien el salari en diners, sinó en espècie, amb els conseqüents desavantatges en forma de mala qualitat, pes equivocat i preus molt alts. Fins i tot, en el cas de salaris en diners, per ser aquests massa baixos, obligava als treballadors a sotmetre’s als botiguers, que els concedien crèdits sota elevades exigències.
En aquest context, 28 obrers (majoritàriament teixidors) de Rochdale, prop de Manchester, van constituir el desembre de 1844 la primera cooperativa de consum, al crear una organització dedicada a subministrar articles de primera necessitat. Amb un capital inicial de 28 lliures esterlines (una per persona), i en contra de les opinions dels comerciants establerts, van obrir un petit magatzem al anomenat Carreró del Gripau. La incipient institució va anar creixent i incloent a moltes persones de poblacions properes.
L’èxit de la societat es va basar en els seus principis, entre els quals destaquen:
Un membre, un vot
Igualtat de gènere entre els membres
Només es poden vendre les provisions pures, en pes i mesura complerts
Assignació d’un dividend als membres, garantint que els beneficis seran distribuïts depenent de la
quantitat de compres fetes pels membres
L’expansió del cooperativisme arreu
Mentre el cooperativisme de consum s’expandia per Gran Bretanya i passava a altres països del continent europeu com França, Alemanya o Itàlia, als països escandinaus i altres territoris apareixen quasi simultàniament noves formes de cooperació econòmica i social. Sota la inspiració de Friedrich Wilhelm Raiffeisen (1818-1888) sorgeixen a Alemanya cooperatives de crèdit orientades als camperols, i més endavant, cooperatives per a la provisió d’inputs i per a la comercialització dels productes agrícoles. Paral•lelament, al mateix país s’inicia el moviment dels anomenats bancs populars, és a dir, cooperatives d’estalvi i crèdit, orientades principalment per a servir a artesans i petits industrials de les ciutats.
A França prosperen les cooperatives de producció i treball, amb exemples coneguts com el “familisteri”, fundat a Guisa. A Suècia, ben aviat es funda la Federació Sueca de Coooperatives, i junt al cooperativisme de consum es desenvolupen cooperatives d’habitatge i d’assegurances.
A Txecoslovàquia es funda la primera cooperativa el 1845, només un any després de Rochdale. Es desenvolupen amb força les cooperatives sanitàries a Iugoslàvia, les agrícoles i artesanes a Hongria, les de consum a Polònia o a Rússia, on també destaquen les agràries.
A Espanya, el cooperativisme de consum es desenvolupa fortament al nord, mentre que al centre de la península són significatives les cooperatives del camp.
El cooperativisme arriba a Amèrica del Nord durant els darrers anys del segle XIX. El periodista canadenc Alphonse Desjardins (1860-1937) aporta la idea de les cooperatives d’estalvi i crèdit, organitzacions que s’estenen ràpidament també als Estats Units. Altres immigrants europeus van portar a Amèrica del Nord la resta de formes de cooperació, prenent molta rellevància les cooperatives agrícoles, i entre elles, les d’electrificació rural. Menció especial mereix el moviment “Antigonish”, amb un important paper en la transformació de les províncies marítimes canadenques.
Per altra banda, el desenvolupament del cooperativisme iberoamericà durant els segles XIX i XX rep diverses influències: en primera instància, immigrants europeus que donen origen a cooperatives agrícoles o de crèdit (al sud del Brasil, a Argentina, etc.). En segon lloc, l’expansió del cooperativisme nord-americà s’estén al Carib (menció especial a Puerto Rico) i Amèrica del Sud, amb particular èmfasi sobre la constitució de cooperatives d’estalvi i crèdit.
En tercer lloc, les organitzacions sindicals van servir de base per al desenvolupament de moltes cooperatives iberoamericanes d’àmbits diversos (amb seccions de crèdit, consum, habitatge, previsió, etc.) i formades per treballadors d’empreses públiques i privades. Finalment, cal també recordar que les organitzacions religioses, particularment les catòliques, han tingut influència en l’expansió cooperativa d’aquests països.
El cooperativisme a Catalunya
Si bé el 1842 es constituí a Barcelona l’Associació General de Teixidors, i alguns historiadors la consideren com una mena de cooperativa de treballadors, fou bastants anys després quan sorgiren les primeres cooperatives basades en el model anglès de Rochdale, portades per l’empordanès Joan Totau i Fernando Garrido (cartagener instal•lat a Catalunya).
L’any 1865 es constitueixen L’Econòmica de Palafrugell, i La Canetenca de Canet de Mar, considerades com les primeres cooperatives de consum catalanes. També són exemples destacables algunes cooperatives de treballadors com L’Obrera Mataronina, La Propagadora del Treball, La Equitativa de Palamós, la cooperativa de sabaters de Barcelona o les cooperatives de construcció de Mataró, totes elles fonamentades en l’intent de les classes treballadores de crear unes relacions socials basades en l’ajuda mútua i amb l’objectiu de l’emancipació. D’aquestes primeres cooperatives en parlaren dos periòdics: La Asociación, fundat el 1866 i dirigit per Josep Roca i Galès, i El Obrero, dirigit per Antoni Gusart.
Entre 1880 i 1930 es crearen a Catalunya un gran nombre de cooperatives de consum, sent aquestes les més àmpliament difoses arreu del territori. El 1898 se celebra als locals de La Bienhechora de Badalona la primera Assemblea Catalana de Cooperatives, i el 1899 a Barcelona el I Congrés de Cooperatives, que donà lloc a la creació de la Cambra Regional de Cooperatives de Catalunya i a l’aparició de la Revista Cooperativa Catalana.
El cooperativisme agrari, que nasqué l’any 1887 amb la societat de pagesos de Barberà de la Conca i de la de Valls, es va intensificar els anys vint gràcies a la tasca de Joan Rendé, des de la Mancomunitat de Catalunya. El 1930 es creà a Martorell la Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya (nom que prenien les cooperatives agràries).
El 1920 es crea la Federació de Cooperatives de Catalunya, que prengué el relleu a la Cambra. També destaca al mateix any la constitució de la Unió de Cooperatives per a la fabricació de pastes de sopa, que proveí a un bon nombre de cooperatives durant bastants anys.
El 1934 s’aprova la Llei de Bases de la Cooperació de Catalunya, en la definició i impuls de la qual hi destaca la figura de Joan Ventosa i Roig, president de la Federació de Cooperatives de Catalunya (1922-1934), un dels primers d’una extensa llista de càrrecs que va ostentar dins el moviment cooperatiu català, espanyol i internacional fins l’any 1938.
El franquisme portarà anys molt difícils per a les cooperatives catalanes. A la repressió del règim s’hi afegeix a partir de 1970 l’enorme transformació del sector alimentari i l’aparició dels grans hipermercats a Catalunya, fet que planteja dificultats principalment a les cooperatives de consum.
El redreçament del cooperativisme català es produeix a partir de 1977. El 1983 es constitueixen les diverses federacions de cooperatives (agràries, consumidors, treball associat, habitatges, serveis i ensenyament) i el 1984 la Confederació de Cooperatives de Catalunya.
Les cooperatives creen ocupació estable
Les cooperatives proporcionen 100 milions de llocs de treball directes al món, un 20% més que les empreses multinacionals.
Alemanya: 10.000 cooperatives proporcionen feina a 500.000 persones.
Canadà: les cooperatives ocupen més de 160.000 persones. El moviment Desjardins (estalvis i cooperatives de crèdit) és l'empresari més gran a la regió del Quebec.
Colòmbia: les cooperatives proporcionen prop de mig milió de llocs de treball, amb un 23% de l’ocupació en el sector de salut, un 18% en el sector de transport, un 13% en el sector industrial, un 11% en el sector financer i un 9% en el sector agrícola.
Eslovàquia: el Sindicat Cooperatiu representa més 700 cooperatives que contracten gairebé 75.000 persones.
Espanya: 320.000 persones treballen en cooperatives.
França: 21.000 cooperatives proporcionen treball a 700,000 persones.
Itàlia: les cooperatives donen treball a 1.000.000 de persones.
Kenya: 250.000 persones són contractades per cooperatives.
Polònia: 470.000 persones treballen en cooperatives.
Regne Unit: 190.000 persones treballen en cooperatives.
Suècia: les cooperatives aporten 100.000 llocs de treball.
Fonts:
Aliança Cooperativa Internacional, a partir de fonts pròpies, de les organitzacions membres i de les estadístiques oficials governamentals;
La Economia Social en Europa - Informe Rafael Chaves & J.Luís Monzón, 2007
