No voldria semblar melodramàtic però considero que l'Equip de Govern municipal de Cardedeu que va anunciar durant l'últim Plè el canvi de secretari municipal, està a punt de cometre un error antològic, d'aquells que malgrat està cobert per la legalitat, obren el relliscós camí a poder "passar-se de frenada" en qualsevol moment i ficar-se en embolics greus tan a ells com a regidors del govern com a la institució a la que majoritàriament representen.
Com ja sabreu, fins ara la secretaria era exercida, provisionalment, per un funcionari de la casa amb la titulació requerida per desenvolupar aquesta tasca.
Semblaria que la ocupació definitiva de la plaça per part d'un secretari titular no es produïa perquè la oferta econòmica en concepte de sou ( cada ajuntament fixa la que vol) no era prou atractiva per que cap secretari amb habilitació nacional li interessés ocupar-la... fins ara.
Malgrat que l'oposició ha preguntat de manera repetida a l'Equip de govern sobre les motivacions del canvi no s'ha rebut cap resposta consistent.
Tot i ser greu l'augment de despesa suplementària que suposa (per fer-lo "desitjable" han augmentat el pressupost del 2012 en més de 50.000€ anuals per fer front als complements salarials que haurà de cobrar el nou funcionari) , allò que trobo encara més preocupant és la part conceptual de tota aquesta espècie de vodevil institucional.
Ho dic considerant que és necessari que les accions dels regidors o de l'alcalde dins d'un ajuntament tinguin la contra-opinió d'una persona independent tècnicament qualificada, no partidària, sigui en el camp legal quan parlem del secretari o de l'econòmic si es tracta de l'interventor.Fem una mica d'història:
[*] ".../... En l'època medieval els càrrecs públics s'obtenien per concessió graciosa del totpoderós senyor feudal, a canvi d'infrangible fidelitat i submissió. Amb l'adveniment de l'Estat Modern i de la Il·lustració, els càrrecs públics s'obtenien de forma venal: s'adquirien, transmetien i heretaven. Aquest model de funció pública, patrimonialista, rudimentari, no defensava els interessos públics, sinó, més aviat, els de l'Autoritat, Jerarca o Governant.
Precís va ser arribar a la Revolució francesa (1789) per veure un radical canvi de model. Els revolucionaris francesos van acabar amb el govern dels Monarques absolutistes, i van implantar un sistema diferent que va suposar objectivitat, independència i professionalitat. Van crear cossos de funcionaris públics separats dels altres poders de l'Estat, només subjectes a la Llei i no a la voluntat del governant de torn. L'accés es va fixar a través de procediments legals. Gens d'atorgament real o nobiliari ; gens de compra, de venda ni herència. Només s'accediria a la funció pública a través dels mecanismes assenyalats en la Llei parlamentària, que garantia la necessària estabilitat en l'ocupació pública, al marge de les veleitats personalistes d'èpoques anteriors.
Es va establir l'objectivitat en el seu acompliment, la persecució dels interessos col·lectius (de tots) i la retribució a càrrec del pressupost públic i no del patrimoni personal del prebost designant. Els postulats revolucionaris van significar, doncs, un gran avanç darrere d'empleats públics professionals (allunyats dels interessos particulars), permanents, i blindats enfront del voluntarisme de l'Autoritat de torn. Afegeixi's que per a l'accés a la funció pública es va començar a exigir la demostració de coneixements apropiats a les funcions característiques del lloc a cobrir.
D'aquesta manera, es guanya en objectivitat, en neutralitat ideològica. L'Administració perseguirà així l'atenció als interessos generals amb la suficient -i necessària- distància de la voluntat i desitjos del governant.../..." [*] (José Torné Dombidau- blog: clubdelaconstitucion)
Tornem al present i a intentar interpretar allò que ha passat dins "la cuina" de la casa gran cardedeuenca, dic interpretar, per l'opacitat existent, per la manca de possibilitat d'accés a la realitat del fets , quedant només el recurs de l'anàlisi a distància dels resultats i els seus efectes.
Des de fora, semblaria que l'alcaldessa i resta de regidors convergents no suporten que la persona que exerceix de secretari emeti informes tècnic- jurídics que posin en qüestió les seves intencions o accions i la "solució" que han trobat, tot fent drecera, es canviar de persona en comptes de canviar de manera de fer.
Ara bé,precisament la utilitat funcional d'un secretari municipal es evitar que alcaldes i regidors, majoritàriament desconeixedors de l'intricat i complex món jurídic-administratiu, cometin errors d'apreciació o acció en el desenvolupament de la seva tasca representativa. Aquí radicaria la gravetat de la decisió presa per l'alcaldessa i obre un interrogant sobre el delicat irelliscós futur del govern cardedeuenc. Tant de bó el grup municipal convergent no hagi caigut en la obscura tentació de canviar de persona només per contractar un substitut amb un perfil descaradament partidari...
