" La Revolució dels Clavells commemora 38 anys. Per a qui no va viure l'època de la dictadura i va néixer després del 25 d'Abril, o sigui, les generacions dels 38 per a baix, es fa difícil sàpiga el que vivien les persones d'aquella època i tal vegada encara més tenir una petita idea de l'alegria que van viure els portuguesos quan en el matí de 25 d'Abril de 1974 els tancs envoltaren la Caserna do Carmo i van fer rendir la PIDE i el President del Consell. És per això fonamental preservar la memòria històrica, i evitar que el passat caigui en l'oblit, o que sigui " blanquejat". Per a que les generacions futures sàpiguen el que va passar fa més de 30 anys i els errors que no es deuen repetir.
El 25 d'Abril no va ser només un cop d'Estat. Ni només una "evolució", paraula que alguns ara volen fer prevaldre. El 25 d'Abril va ser una Revolució. La Revolució dels Clavells. No és només històrica perquè va esfondrar una dictadura de 40 anys però també perquè ho va fer gairebé sense vessar sang, el que és rar en les Revolucions.
Però com deia, el 25 d'Abril no va ser només 25 d'Abril. Va ser el PREC ( Procés Revolucionari en Curs) i l'estiu calent de 1975 , va ser la llibertat, la democràcia, el multipartidarisme, el sufràgi universal, la reforma agrària, i moltes altres reformes que van fer una transformació radical de la nostra societat. Infeliçment, diran molts, el país no es va desenvolupar en tot allò que s'esperava.
Avui continuem a ser un dels països més endarrerits i més pobres d'Europa. Però l'explicació per a aquest fet no és així tan difícil. Basta mirar el Portugal d'avui i el Portugal de Salazar i Caetano. Gairebé gens d'allò que va ser nacionalizat roman encara sota el control de l'Estat. La Constitució va ser violentada diverses vegades per diverses revisions constitucionals que van permetre això i més. El laïcisme va avançar a mitges i els grups econòmics són avui tan privilegiats com els temps de l'Estat Nou. Els banquers i els empresaris bé relacionats amb el poder, són els mateixos o els fills d'aquells que es donaven bé amb Salazar.
Encara durava el Procés Revolucionari en Curs i tots els partits, del CDs al PCP parlaven de socialisme. Avui, tot allò en que en la Constitució parlava de socialisme va ser retirat i només l'esquerra parla en socialisme. Incloent l'esquerra que no ho aplica, que privatitza tot i que no mira als drets dels treballadors o si més no s'esforça a combatre la desigualtat entre rics i pobres, que fins i tot es va accentuant.
En definitiva, Abril va recular en les seves conquestes socials. I com més es desilusioni el nostre poble amb els polítics, allunyant-se de la política, més ella ens atacarà, més fàcil serà per a aquells que ens volen retirar drets fer-ho. I tal vegada fins i tot les nostres llibertats ens siguin arrebassades
La nostra generació travessa enormes dificultats. La precarietat, que afecta 1/3 dels treballadors, i l'atur, que aconsegueix més del 15% dels treballadors, són avui els grans mals de la societat.
La solució és, per això, només una: lluitar. Lluitar amb totes les nostres forces contra tot allò que considerem injust. Perquè la lluita és avui més fàcil, és garantida per la llei i és un camí que dóna fruits. La lluita permet afrontar la política neoliberal que ataca els nostres drets. Permet conscienciar, permet debat i permet solucions. Hem de ser nosaltres els que lluitem pels nostres drets unint-nos pel canvi. Perquè ningú altre pot lluitar per nosaltres."
PUBLICAT ORIGINALMENT PER JORGE SANTOS AL BLOG "MUSEOS DA MENTE" 25 ABRIL 2010
