diumenge, 19 de maig del 2019

York: enclavament Romà, desig Viking


 Eboracum , l'actual York,  fou fundada l'any 71 dC pels romans, que la convertiren en una de les dues capitals de la Britànnia romana. El nom Eboracum prové del protocelta *Eborakon ("lloc de teixos", "teixeda".
 Tot l'Imperi romà fou governat des de York per Septimi Sever durant un període de dos anys. En el temps de la conquesta romana de la Gran Bretanya, l'àrea va ser ocupada per tribus conegudes pels romans com els Brigants. Els Brigants al principi es van fer un estat client dels romans, però més tard es van fer més hostils a Roma. Per aquest motiu, la Novena Legió romana va ser enviada al nord de Humber.

Gans figures sorgiren d'aquesta ciutat durant el període romà  com Constantí el Gran. Anys més tard ja resoltes les pugnes pel poder a l'imperi, Constantí  promulgà l'Edicte de Milà de l'any 313, juntament amb Licini, i presideix el Concili de Nicea del 325, iniciatives que atorgaren legitimitat legal al cristianisme en l'Imperi romà i que consagraven la llibertat de culte i restituïen als cristians els béns confiscats. Es considera que aquests fets foren essencials per a l'expansió d'aquesta religió, i els historiadors el presenten com el primer emperador cristià, religió que semblaria va abraçar ja al seu llit de mort.

Quasi 3 km de muralles transitables permeten tenir una perspectiva elevada de la ciutat.























Més tard, cap el segle V hi arribarien els angles un poble germànic. La ciutat fou anomenada Eoferwic (compost d'Eofor-, l'antic nom adaptat a la pronúncia germànica, i -wic com a indicatiu de vila) i es va convertir en la capital del Regne de Northumbria. 

Els víkings prengueren la ciutat l'any 866, anomenant-la Jórvic (d'on prové el nom actual, York).Va ser capturada per primera vegada al novembre del 866 per Ivar the Boneless, liderant un gran exèrcit de víkings danesos. 

Edifici Barneys Hall

Recreació de Jorvic
Excavacions al Coppergate, del nivell històric viking

Quan els vikings van conquistar un lloc, ells "vikingised" el nom. Per exemple, van canviar Eoforwic a Jorvik, que era més fàcil de dir pels víkings. (Després de les èpoques víkings, aquest nom es va reduir de nou a simplement York). 

Finalment, els víkings es van convertir al cristianisme. El rei viking Guthred va ser enterrat a la catedral de York. York va ser el lloc més important a Viking England. Totes les monedes vikinges van ser encunyades a York 

El regne viking va formar part d'Anglaterra el 954. El títol de rei de Jorvik va ser reemplaçat pel títol de comte de York, creat l'any 960. Cap a 1000, la ciutat va ser el segon lloc més important a Anglaterra després de Londres. 

Durant el període de domini normand dominà gran part del nord d'Anglaterra. Pels volts de l'any 1000 passà a anomenar-se definitivament York.