POLÍTIQUES CONCRETES PER UNA SOCIETAT MÉS SOSTENIBLE: Propostes pel pressupost municipal 2012.
EL BUS URBÀ DE CARDEDEU , EL DRET A UNA MOBILITAT EFICIENT
Al voltant de l'elaboració del pressupost pel 2012 , durant les últimes setmanes l'Equip de Govern de CiU ha plantejat en les reunions internes, i també públicament a la prensa comarcal, la possibilitat de retallar de manera severa el Bus Urbà de Cardedeu (BUC).
Per definició els diners de tots que s'inverteixen en la prestació dels serveis públics ha de ser examinada sota la lupa de la seva rendibilitat social relacionada, certament, amb les possibilitats econòmiques públiques que les financien i les fan realment possibles. En aquest sentit el servei del BUC compleix els seus objectius com ho demostren els resultats, 2008-2011, amb un increment sostingut d'usuaris que a finals de 2011 ja arriben a 56.000 persones i s’emmarca així dins els paràmetres d’eficiència d’un servei de transport públic urbà modern.
El cost del BUC per usuari, si el comparem amb el cost comptable real que tenen altres serveis que dona l’Ajuntament als ciutadans, està per sota de molt altres. Amb 8,15 passatgers per expedició de mitjana i amb un cost per passatger de tan sols 2,03€ aquest servei presenta un balanç econòmic raonable i pensem que assumible per una població de les nostres característiques tot i la situació econòmica present.
Pero la rendibilitat d’un servei de transport públic, va molt més enllà del servei que es dona a un nombre important de ciutadans, rau en la sostenibilitat com a plantejament, en l'estalvi de vehicles circulant pels carrers, en la millora de la seguretat, en menys soroll, menys contaminació, en que les persones no es vegin forçades a disposar d'un vehicle propi, per poder fer els seus desplaçament més bàsics, en fi, en moltes paràmetres complexos de valorar, però reals i que cal tindre presents malgrat la situació econòmica actual.
Per altre part cal tindre molt present que el transport urbà és un servei social, que incideix molt directament sobre els sectors de població més desfavorits, garantint un dret bàsic com és la mobilitat, al no deixar-los captius i exclosos de la resta de ciutadans.A la vegada permet a moltes famílies, no tindre que disposar d’un segon o tercer vehicle per cobrir les necessitats de tots el membres, permeten una reducció de despesa molt considerable pel que fa a desplaçaments.
Facilita a tota la població les possibilitats de portar a terme les seves necessitats, de treball, estudis, lleure, etc. de forma autònoma i a un cost raonable, sense despesa en inversions prèvies com en el cas del vehicle privat.
L'Equip de Govern proposa fer desaparèixer aquest servei de transport públic en algunes franges horàries, amb el propòsit de reduïr part del dèficit d'explotació. La nostra posició com ICV-EUiA que a nivell de Cardedeu promovem polítiques locals que afavoreixin la Transicició cap a una societat menys depenent dels transport privat, ès mantenir-lo en la seva dimensió de servei actual, més quan ja va patir retallades al pressupost del 2011 que ara estem tancant.
 |
L'ENLLUMENAT PÚBLIC, SOVINT UN FORAT A LA BUTXACA DELS AJUNTAMENTS.
Aquestes són un tipus de partides econòmiques que han de centrar l'atenció dels administradors de les finances municipals, tan pel seu grau de despesa com pels seus nivells de rendibilitat social, eficiència energètica, impacte medi-ambiental i possibles molèsties al veïnat.
Pel nostre grup que va centrar part de l'argumentari de la última campanya electoral en afavorir, sobretot a nivell local, la presa de decisions que orientin i facin avançar cap l'objectiu d'una Societat en Transicio apostant per progressar en la sobirania energètica, promovent la generació d'energia també a nivell local i reduint progressivament la dependència dels combustible fòssils, fent-nos més curosos en la eficiència global dels nostres consums energètics privats i públics
Pel nostre grup que va centrar part de l'argumentari de la última campanya electoral en afavorir, sobretot a nivell local, la presa de decisions que orientin i facin avançar cap l'objectiu d'una Societat en Transicio apostant per progressar en la sobirania energètica, promovent la generació d'energia també a nivell local i reduint progressivament la dependència dels combustible fòssils, fent-nos més curosos en la eficiència global dels nostres consums energètics privats i públics
Barcelona, visió nocturna des de l'estació ESA. Juliol 2011
Sigui per l'existència, antigament, de tarifes fortament bonificades, sigui per questions culturals que pretenen reproduir també de nit la claror diurna de la llum mediterrània o per una legislació massa permissiva amb els excessos lumínics, pobles i ciutats espanyoles tenen el dubtós mèrit d'encapçalar el ranking europeu en despesa i ineficiència de l'enllumenat públic
El gràfic, expressat en quilowatts-hora per any, deixa clar que Espanya té el rècord europeu en consum energètic per habitant, amb 118-114 kWh / any per ciutadà, davant els 90-77 de França o els 48-43 d'Alemanya . (Grup d'Estudi de Contaminació Lumínica, UCM.)
Aquest grup de en la seva investigació afirma que Espanya és el país de la Unió Europea amb els carrers més il · luminades i, per tant, el que més contamina lumínicament per habitant.
L' estudi assenyala també que el creixement anual de la despesa en enllumenat públic es situa en un 4,7%, enfront del 0,7% del creixement de la població, i que Espanya és el país de la Unió Europea amb major densitat de població en àrea construïda, per la qual cosa il·luminar hauria de ser molt més barat que en altres països
La potència mitjana per lluminària es pot apreciar al següent gràfic publicat el 2009:
"Catalunya malbarata més de 30 milions d'euros cada any en il.luminar els núvols. Comparat amb les grans infraestructures, pot no semblar una gran quantitat, però cal pensar que són diners llençats i que majoritariament els paguen els Ajuntaments. Pels pressupostos municipals sí són molts diners i a més a més surten dels nostres impostos. No seria millor invertir-los en les nostres poblacions ?" (Cel Fosc, Associació contra la Contaminació Lumínica)
A Cardedeu la situació, quan a Enllumenat Públic, està marcada per la existència des de 2007 d'un Pla Director d'Enllumenat que va diagnosticar la situació existent en aquell moment i marcava les prioritats de les actuacions a desenvolupar per modernitzar la xarxa, fer-la més eficient i adequar-la als canvis normatius. El 2009 aquesta modernització va gaudir d'un bona embranzida amb el canvi de moltes làmpades per altres molt més eficients, i recentment al 2011 amb la incorporació de sistemes de regulació de flux en un nombre important de quadres de comandament.
En tot cas el que ICV-EUiA proposa ara és la reducció de la factura elèctrica pel 2012 en un mínim del 20%, a partir l'apagada directa dels llums que es considerin que produeixen sobreil.luminació a carrers i places o siguin prescindibles dins el normal desenvolupament de les limitades activitats humanes que es produeixen de matinada.
A nivell d'orientació cal saber que la previsió de despesa elèctrica en Enllumenat Públic dels carrers als pròxims pressupostos del 2012 podria arribar prop dels 300.000 euros. (A banda cal comptar les factures en energia que suposen les despeses en els edificis públics i que hauríen de formar part de plans d'eficiéncia paral.lels.)
Considerem que aquest estalvi s'ha de fer independentment de l'escenari de crisi existent, per pura lògica d'estalvi energètic i evitació de la contaminació lumínica. Actualment, dins els paràmetres pressupostàris que estem manejant pel 2012, aquests diners estalviats podrien sufragar part de les despeses del Bus Municipal que es pretén retallar en horaris, a augmentar les partides de reserva de Serveis Socials o reduir el grau d'endeutament global.
En tot cas el que ICV-EUiA proposa ara és la reducció de la factura elèctrica pel 2012 en un mínim del 20%, a partir l'apagada directa dels llums que es considerin que produeixen sobreil.luminació a carrers i places o siguin prescindibles dins el normal desenvolupament de les limitades activitats humanes que es produeixen de matinada.
A nivell d'orientació cal saber que la previsió de despesa elèctrica en Enllumenat Públic dels carrers als pròxims pressupostos del 2012 podria arribar prop dels 300.000 euros. (A banda cal comptar les factures en energia que suposen les despeses en els edificis públics i que hauríen de formar part de plans d'eficiéncia paral.lels.)
Considerem que aquest estalvi s'ha de fer independentment de l'escenari de crisi existent, per pura lògica d'estalvi energètic i evitació de la contaminació lumínica. Actualment, dins els paràmetres pressupostàris que estem manejant pel 2012, aquests diners estalviats podrien sufragar part de les despeses del Bus Municipal que es pretén retallar en horaris, a augmentar les partides de reserva de Serveis Socials o reduir el grau d'endeutament global.
- PRIORITZACIÓ D'ACTUACIONS EN CARRERS I PLACES DETECTADES COM A SOBRE-IL.LUMINADES.
- PRIORITZACIÓ D'ACTUACIONS SOBRE LUMINÀRIES AMB ALT ÍNDEX DE CONTAMINACIÓ LUMÍNICA A L'ATMOSFERA.
- ACTUACIÓ PREFERENT SOBRE ELS QUADRES DE COMANDAMENT ANTICS (QUE ENCARA NO DISPOSEN DE REGULACIÓ DE FLUX I TELECOMANDAMENT)
- APAGADA DE LLUMS PRESCINDIBLES DE VAPOR DE MERCURI ( 20% del total: antigues, poc eficients)
- APAGADA DE LLUMS PRESCINDIBLES DE VAPOR DE SODI (80% del total: més eficients, tripliquen rendiment del vapor de mercuri)
Procediment:
- Informació prèvia als veïns. Recollir valoració dels serveis municipals més implicats: serveis de manteniment, vigilància i polícia...
- Actuació progressiva i en sectors concrets.
- Reformulació de les decisions en funció de l'anàlisi de les actuacions sectoritzades, recollint i avaluant les reaccions i opinions dels veïns.
- No actuar sobre punts sensibles: semàfors, pas de vianants, cruïlles periloses...
EXEMPLES DE POSSIBLE REDUCCIÓ D'ENLLUMENAT PÚBLIC A CARDEDEU
4 rengleres de llums limitant zona habitada urbana amb els camps.
Utilitat pública mínima, despesa i contaminació lumínica màxima.
Cardedeu: Av. Angel Morató i Corts Catalanes (Zona Dominics)
Desembre 2011.
Desembre 2011.
Carrer Aviació Catalana
Lluminàries tipus globus, altament contaminants amb emisió directa de llum cap el cel.
Instituto Astrofísico de Canárias
Sobreil.luminació de zones d'equipaments municipals. Desembre 2011.
Contaminació lúminica produïda pels focos mal orientats del camp de futbol. Desembre 2011.
Sobreil.luminació de carrers residencials. Desembre 2011.
Sobre-il.luminació: concentració de fins 3 tipus de lluminàries diferents.
Inclús llum intrusa directa sobre finestres de veïns.
Carrer Aragó/Mallorca. Desembre 2011.
Els astronautes tenen especial predilecció per fotografiar de nit la Península
Els astronautes tenen especial predilecció per fotografiar de nit la Península per la gran quantitat de llum que desprenen els seus pobles i ciutats.
Visió nocturna de la Peninsula Ibèrica des de l'estació ESA.
4 de desembre de 2011.
4 de desembre de 2011.
